El Centre Direccional i l’ampliació del PTV tira endavant amb el suport del PSC i de CiU

i l’oposició d’IC-V i del PP

El ple també va iniciar els tràmits per a la posada en marxa d’una guarderia municipal i per l’inici d’una línia urbana d’autobusos

 

Intens inici del curs polític a Cerdanyola. El primer ple després del parèntesi estival ha servit per engegar el projecte urbanístic més important del mandat: l’urbanització del Centre Direccional i ampliació del PTV. Un projecte que ha deixat ben clar l’antagonisme entre els dos socis de govern (PSC i IC-V) pel que fa a l’ordenació d’aquesta zona.

La sessió del mes de setembre que es va allargar per espai de gairebé tres hores i mitja va incloure també temes destacats com ara l’inici dels tràmits per l’establiment del servei d’una Llar d'Infants municipal a Cerdanyola i l’expedient de contractació del nou servei de transport urbà (línia d’autobús entre Canaletes i Montflorit).

El ple començava assabentant-se de diferents acords de comissió de govern i resolucions d’Alcaldia.

Antonio González, del PP, va demanar explicacions sobre un dels acords que tenia veure amb les al·legacions presentades per la promotora Landscape en relació al sector Uralita. El portaveu del PP posava en dubte que les compensacions econòmiques previstes en el conveni amb aquesta promotora quedin en no res, si ara se li ha de reconèixer una compensació pel fet de construir habitatges de protecció oficial.

Rafael Viñals va explicar que la promotora Lanscape, actual propietària dels terrenys del sector Uralita, on es prevista la construcció d’habitatges de renda lliure i també protegits, havia presentat al·legacions en base a considerar que no quedava clar si els habitatges protegits havien de ser de preu taxat o de caràcter social Segons va explicar, l'Ajuntament ja ha desestimat les al·legacions i es molt probable que la cosa quedi aquí. En qualsevol cas, si la promotora decidís anar al contenciós, l’Ajuntament té la raó de la seva part i està molt clar que es guanyaria.

El portaveu d’IC-V, Antoni Morral va sortir al pas per assegurar que els serveis jurídics avalen la voluntat política de defensar habitatges socials en aquesta zona. Morral va manifestar, però, la seva preocupació davant d’un gest per part de l’empresa molt poc respectuós amb els acords establerts.

Morral també va aprofitar per assenyalar la importància de la resolució d’Alcaldia inclosa dins dels despatxos d’ofici que feia referència a les al·legacions que presenta l’Ajuntament al Pla Director d’Infrastructures de Transport Públic. Unes al·legacions que reclamen l’arribada del metro a Cerdanyola i que poden servir per argumentar també la innecessària construcció del túnel d’Horta.

A continuació es van ratificar per unanimitat diverses resolucions d’Alcaldia i acords de comissió de govern. També, per unanimitat es va aprovar el compte general de l’exercici 2000 i la constitució del Consorci de Turisme del Vallès Occidental.

Els punt número 9 tractava sobre l’acceptació de traspàs de jurisdicció de la carretera BP-1413 (carretera de Cerdanyola a Sant Cugat) que passaria a ser de titularitat municipal.

Rafael Viñals va explicar que, definitivament, s’aconsegueix que aquesta carretera en el tram que va des de la rotonda del Castell de Sant Marçal fins als quatre cantons passi a ser via local, i, per tant, passa a dependre de l’Ajuntament en comptes de dependre de la Diputació. Es va aprovar per unanimitat.

Seguien altres dictàmens de caràcter urbanístic que també van ser aprovats per unanimitat entre els quals destacava l’aprovació inicial de la modificació del PGM en la finca de Can Cordelles.

Centre Direccional i ampliació PTV

El punt protagonista de l’ordre del dia es referia a l’aprovació provisional del la modificació del PGM pel que fa al Centre Direccional i l’ampliació del Parc Tecnològic del Vallès, un cop fetes les desestimacions i estimacions oportunes de les al·legacions presentades.

El portaveu d’IC-V, Antoni Morral va mostrar-se sorprès i dolgut per la desestimació de les al·legacions presentades, la qual cosa s’havia fet "de un plumazo". Morral va avançar, que el seu grup estava disposat a donar feina als advocats que defensen el projecte i que la lluita legal no havia acabat aquí.

Va defensar la proposta de la seva formació política, que, entre d’altres coses, aborda un creixement, urbà sostingut. Va qualificar com una fal·làcia anomenar via verda el corredor que planteja el projecte proposat i va criticar el model de gestió pel que fa al sistema d’expropiació dels terrenys, que va dir que era un sistema de compensació encoberta amb un clar favoritisme als grans terratinents de la zona.

Morral va fer una crida per tal d’intentar que no s'hipotequi el poc territori que ens queda, la qual cosa s’hauria de fer amb polítiques d’habitatge que potenciïn un creixement equilibrat. En aquest sentit va apostar per fer us de la imaginació i no caure en un creixement desmesurat perquè sí.

El portaveu d’IC-V va dir que la base de la proposta del seu grup estableix que el planejament no vagi més enllà del Castell de Sant Marçal. Va acabar anunciant una oposició decidida al projecte que es presenta a aprovació i va criticar la manca de participació del teixit associatiu de la població en un tema d’aquesta envergadura.

El portaveu del PP, Antonio González també es va mostrar sorprès per la desestimació de les seves al·legacions, que va dir que eren força raonables. González va criticar sobre tot la manca de diàleg per part del grup del PSC i va lamentar aquesta actitud, que els ha obligat a mantenir el seu vot en contra, tot i haver-se plantejat un vot favorable si les circumstàncies haguessin estat unes altres.

El portaveu socialista i tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Rafael Viñals va defensar el projecte des d’un punt de vista ampli i va recordar la necessitat d’haver de planificar de manera global per evitar un creixement de ciutat disconforme, com ha passat amb d’altres poblacions. Va insistir que l’actual planificació i tot el que ja s’ha fet a Cerdanyola està servint per rebaixar paràmetres edificadors en relació a com els contemplava inicialment el Pla General Metropolità. Va dir, que amb aquest projecte es resitua la qualificació, es reserva un espai important com a corredor i es compensa l’ús industrial i residencial.

Quant al sistema d’expropiació, va recordar que l’Incasol disposa del 50% dels terrenys i va defensar una operació que pot servir per regular el preu de mercat de l’habitatge. Va afegir que el PSC aposta per un assentament industrial tecnològic, de petita parcel·la .

Viñals, finalment, va argumentar que tot i haver iniciat un planejament general, aquest està previst que es desenvolupi en un període de 15 anys i que a partir d'ara s'hauran d'aprovar tot un seguit de plans parcials on es pot anar remodelant la proposta. En tot cas, va augurar que el més probable és que no s’arribi a fer tot el que està previst. En un moment de la seva intervenció Viñals va arribar a dir que ell també tenia dret a fer la seva parida, com fan els altres, la qual cosa va provocar una airada reacció per part del portaveu d’IC-V, que es va sentir al·ludit i que va recriminar, visiblement enfadat, les paraules de Viñals. Morral va defensar la proposta del seu grup com una proposta seriosa, tal com és mereix un tema d’aquesta rellevància.

Finalment va intervenir l’alcaldessa, Cristina Real que va apel·lar en primer lloc al grup de PP perquè reflexionés quant a la seva postura, ja que en línies generals entenia que podia assumir el projecte. Va anunciar el compromís de que es constituís una comissió permanent integrada per tots els grups polítics per al seguiment del projecte i va convidar al grup del PP a que canviés el sentit del seu vot.

En resposta al grup d’IC-V, li va recordar que en el seu moment va estar a punt de donar el seu suport al projecte que hi ha damunt de la taula, al menys així es desprenia de declaracions fetes en un diari. El que ara no s’entén gaire es la postura radical en contra.

Va considerar que després de moltes i moltes discussions el que hi trobava darrera d’aquestes postures radicals en contra era un cert egoisme i insolidariat. També va rebutjar les afirmacions relatives a especulació i va assegurar que l'Ajuntament no especulava per res amb aquest projecte, més aviat al contrari, hi buscava un benefici general per a tota Cerdanyola.

Morral va negar les afirmacions de l'alcaldessa i va dir que la postura del seu grup sempre havia estat molt clara i rotunda, des de bon començament.

El punt es va aprovar finalment, amb els vots favorables del PSC i de CiU. Van votar en contra IC-V i el PP.

El punt següent, directament relacionat amb l’anterior tractava sobre l’aprovació definitiva del consorci urbanístic del Centre Direccional. L’alcaldessa va voler que constés en acta la voluntat de crear un òrgan consultiu dins d’aquest consorci, que funcioni com una comissió permanent en la qual estiguin integrats tots els grups municipals. En aquest cas, el punt es va aprovar amb els únics vots en contra d’IC-V.

Seguidament es van aprovar per unanimitat tot un seguit de dictàmens relatius a cessions de terrenys.

El punt número 21 tractava sobre el suport al manifest d’Alcoi del congrés de Cultura i Municipalisme de l’assemblea de regidors de l’institució Joan Fuster i es va aprovar amb el vot en contra del PP.

Escola infantil municipal

El punt següent tractava sobre l’establiment del servei d'escola infantil municipal i l'aprovació del projecte bàsic de les obres d’adequació i reforma de l’edifici que albergarà aquesta primera Llar d'Infants pública.

La tinenta d’Alcalde de Serveis Personals, Dolors Toló va explicar que es tracta d’adequar l’antiga escola de Montflorit (actualment s’està fent servir com annex de l’escola municipal de música) perquè pugui albergar la nova escola infantil municipal. Va dir que s’ha consignat un pressupost de gairebé 30 milions de pessetes (178.200 €) que és molt probable que compti amb una subvenció del 50% per part de la Generalitat.

Toló va manifestar que aquesta aposta municipal per comptar amb una Llar d’infants pública és un primer gra de sorra per aconseguir facilitar l’accés a les guarderies als nens i nenes de 0-3 anys. També va clarificar davant d’algunes informacions, que la franja d’escolars de 0-3 anys actualment a Cerdanyola és de 1.200.

González va voler aclarir si, independentment de si es rep o no la subvenció de la Generalitat, les obres tirarien endavant. Toló va respondre que la consignació pressupostària estava prevista, però va voler deixar clar que la competència en matèria d’ensenyament és de la Generalitat i què, per l’Ajuntament, significa un important un esforç afegit.

Consol Pla, de CiU, va dir que tot i que és una competència de la Generalitat, hi ha molts ajuntaments que han optat per fer pel seu compte guarderies públiques i que moltes vegades es tracta simplement de prioritats.

En aquesta mateixa línia va abundar, Antonio González, que va arribar a demanar limitar cert tipus de subvencions i destinar més recursos a la guarderia municipal. Segons les seves mateixes paraules: muchos pocos hacen muchos muchos.

Toni Morral va sortir en defensa de la proposta tot recordant l'esforç que s'està fent des dels municipis per garantir serveis que són competència de la Generalitat.

Dolors Toló va haver de recordar que si a Cerdanyola és ara que comencem a parlar de guarderia municipal, les crítiques pel que fa a l'esforç en matèria educativa no són de rebut. La primera preocupació de l'equip de govern, des de sempre ha estat dignificar els centres educatius existents i aquí s'han fet moltes coses que, per llei, corresponen a la Generalitat.

Cristina també va respondre les afirmacions del PP i de CiU i va dir que ningú podia donar lliçons de prioritats a aquest govern municipal. Va recordar al portaveu del PP, que el seu partit estava ofegant l'administració local i va reclamar a la portaveu convergent que demani explicacions als seus que són qui gestionen els recursos educatius a Catalunya.

Tot i el debat, el punt va quedar aprovat per unanimitat.

Transport urbà

Un altre punt destacat d'aquest ple va ser l'aprovació de l'expedient de contractació del servei de transport urbà de Cerdanyola del Vallès, es a dir, la línia urbana d'autobús que enllaçarà els barris de Canaletes i Montflorit.

El regidor delegat de Mobilitat i Transport, José Haro va explicar que el plec de condicions establia una concessió per un import de 25 milions de pessetes, que es tractava d'un recorregut de 13 Km entre Canaletes i Montflorit passant pel PTV i pel centre de la ciutat, amb un total de 30 parades i una previsió de sortides els dies laborables cada mitja hora de 6,30 a 22,30 i els dissabtes cada hora amb el mateix horari. Va informar també que la concessió es feia per cinc anys i que els autobusos serien de tamany mitjà i adaptats per a persones amb disminució física.

El dictamen va comptar amb el suport de tots els grups després que José Haro expliqués que hi ha el compromís d'estudiar solucions per arribar a altres barris com ara Bellaterra. El regidor de Transport i Mobilitat va voler agrair el suport dels presents i el treball de tots els tècnics.

A continuació el regidor Santiago Cayuela, encarregat dels temes relacionats amb el riu Sec va presentar una moció per instar la Generalitat a que realitzi l’ampliació de la depuradora de Sant Pau de Riu Sec, a Sabadell.

Segons que va explicar, s’ha aconseguit un acord conjunt dels Ajuntaments de Sabadell i Cerdanyola per reclamar a la Generalitat que es realitzi aquesta ampliació tenint en comptes les necessitats reals de sanejament del riu. Va avançar que, arran de les pressions efectuades s’ha aconseguit el compromís de la Junta d’Aigües perquè l’ampliació s’executi el proper any 2002, la qual cosa pot significar augmentar la depuració físico-química en un 50% i la depuració biològica en un 100%. La moció va comptar amb el suport de tots els grups.

El grup d’IC-V havia plantejat a l’inici del Ple una moció d’urgència en relació a la protecció dels espais naturals de Collserola que es va presentar el portaveu del grup, Antoni Morral. Es tractava de donar suport a la proposta de diferents grups ecologistes perquè s’elabori una llei de protecció de la serra i perquè el Consell Comarcal sigui l’encarregat de fer-ho. Va anunciar que Ajuntaments com el de Rubí o Sant Cugat havien donat suport a aquesta mateixa moció i per això decidia presentar-la a Cerdanyola.

El grup de CiU va avançar el seu vot favorable sempre que la qüestió quedi en mans del Consell Comarcal i no estigui encrostat pel manifest dels grups ecologistes.

El portaveu del PSC, Rafael Viñals, va dir que es plantejava una superposició d’organismes i que per a aquestes tasques ja hi havia el Patronat de Collserola i el Consorci.

La moció va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC, l’abstenció del PP i els vots favorables d’IC-V i de CiU.

En el torn de precs i preguntes, el grup del PP va demanar explicacions sobre la pavimentació d’una zona verda al sector de Polizur i sobre el tancat d’un espai annex que es feia servir per particulars.

El regidor d’Esports, Juan Emilio Romero va explicar que aquesta pavimentació corresponia a la demanda de ja feia molt de temps d’una entitat esportiva de Radio Control, que es tractava d’un espai molt deteriorat i que havia estat explicat en el Consell Municipal d’Esports.

Pel que fa al tancat de l’espai annex, Rafael Viñals va explicar que no era l’únic que hi havia a Cerdanyola i que el tancament es feia per evitar que es convertissin en abocadors incontrolats.

Plenillo

Acabat l’ordre del dia, alguns ciutadans havien sol·licitat intervenir, entre ells, membres de la coordinadora Via Verda i representants del EuiA.

Les intervencions van anar en el sentit de criticar la manca de diàleg del grup socialista amb aquests grups i la política de fets consumats d’esquenes a la població pel que fa al projecte del Centre Direccional

Es va reclamar el Pla Estratègic de la ciutat i es va qualificar el projecte com especulador.

Part del públic assistent (al voltant de 20 persones) va mantenir durant tota la sessió pancartes al·lusives a aquesta especulació i en contra del projecte.

Rafael Viñals i Cristina Real van rebutjar les acusacions de menyspreu i van justificar que no es poden fer actuacions a la mida de cada un dels 53.000 habitants que té Cerdanyola. Cristina Real va avançar que està en marxa el reclamat pla estratègic que s’anomenarà projecte de ciutat i que es donarà a conèixer ben aviat.